Rinitis alèrgica. Una afecció molt freqüent.

Congestió nasal, moqueig, esternuts freqüents, picor nasal i d’ulls... A qui no li sona aquests símptomes o els ha patit alguna vegada?. Doncs ens estem referint a la rinitis alèrgica. Una afecció que pateixen, almenys un de quatre espanyols i que, en molts casos, s’agreuja amb l’arribada del bon temps. Ara bé, s’ha d’aclarir que no totes les rinitis són alèrgiques. Les hi ha també infeccioses (com és el cas del refredat comú), per obstrucció  ( les degudes per exemple, a la presència d’un cos estrany, a una desviació del tabac nasal o a l’existència d’un pòlip), les vasomotores  (degudes a una resposta exagerada del nas a estímuls inespecífics, canvis de temperatura ambiental, postural, ansietat, estrés...) o les degudes a medicaments (precisament als descongestionants nasals). Aclarit això, en aquest article ens centrarem en la rinitis alèrgica.

Pol.lens i altres alergens.

En funció del tipus de l’alergè que la causi, podem parlar de dos tipus principals de rinitis alèrgica:

-La causada per polens. Es correspon amb el que clàssica ment es coneix com rinitis alèrgica estacional o intermitent. Aquest tipus de rinitis es manifesta cada any en l’època de pol.linització. Les Fontá més importants de pol.len són les gramínies.

-La causada per altres alergens. Es correspon amb el que coneixem com rinitis perenne o persistent. Es dóna durant tot l’any, generalment produïda pels àcars de la pols, certs fongs, l’epitel.li d’alguns animals i productes d’ús laboral, entre altres. Aquests estan en l’ambient durant tot l’any, pel que hi ha variacions de concentració.

Però, a més, segons la intensitat dels símptomes, al rinitis es considera lleu, moderada o greu depenent de com afecten els símptomes o no a la qualitat de vida de la persona, que és el que sobretot determinará el tractament.

Afecta al nas, als ulls, l’oïda ...

Els símptomes que produeix són molt diversos, així com la seva intensitat, que depenen de cada persona.

-Sensació de permanent de pessigolleig o de picor de nas i esternuts en sèrie. 

- Moqueig aquos abundant, necessitat de mocar-se contínuament; com a conseqüència de tal irritació , els vasos  sanguinis que recubreixen la paret interior del nas es tornen més fràgils, el que pot provocar petites hemorràgies nasals.

-Congestió nasal amb la sensació de cap carregat i cansament; els sentits de l’olfacte i el gust poden veure’s afectats.

-Inflamació de les trompes d’Eustaqui, que uneixen l’oïda mig i la part posterior del coll, amb sensació de pressió, dolor i crepiteig en els oïdes.

_Irritació dels ulls amb picor, el que comporta un cercle viciós fregament-irritació -fregament.

El diagnòstic mèdic es basa sobretot en els símptomes, que es complementen amb proves cutànies per intentar precisar quin és l’alergè responsable.

Per evitar l'alergè pren certes precaucions.

Alleugerir els símptomes és l'estratègia fonamental. Per això, el tractament es sustenta en dos pilars. El primer d'ells és evitar en la mesura del possible els alergens que la causen prenent una sèrie de precaucions com, per exemple:

-Realitzar rentats nasal amb suero fisiològic, doncs faciliten l'expulsió del moc i de l'alergè.

-Minimitzar el temps que passa l'aire lliure quan el recompte de pol.len és alt. 

-Netejar la casa freqüentment (en ausència de l'afectat) amb un aspirador.

-Evitar tenir a casa tot allò que tendeix a acumular pos, com catifes i moquetes, cortines, peluixos o l'acumulació de llibres en els prestatges oberts.

-Allunyar-se o no de tenir a cas aquells animals a que és alèrgic.

El tractament farmacològic només millora la simptomatologia.

El segon pilar pel tractament de l'alèrgia és el farmacològic. Els antihistamínics i corticoïdes inhalats serveixen per controlar els diferents símptomes. Els descongestius busquen, més en concret, alleugerir la molestia associada a la congestió de la mucosa nasal.

-Els antihistamínics són els més utilitzats. Es prenen a diari en les èpoques en que la rinitis alèrgica apareix amb major intensitat. Pel general, es prenen per via oral, encara que en alguns casos concrets pot recomenar-se l'administració intranasal. Estan indicats per casos de rinitis lleu o moderada. Els més segurs són els antihistamínics de segona generació deguda a que no es produeixen somnolència i actuen durant més temps. Hi ha numeoros principis actius: entre els més coneguts estan la cetirizina, l'ebastina i la loratadina, però no són els únics.

-Si els símptomes són d'intensitat suficient i es perllonguen en el temps, pot ser necessari recorre  a corticïdes intranasals, més eficaços però també amb més efectes adversos. Precisen unes poques hores per començar a fer efecte, i de fet poden ser necessaris varios dies fins que aconseguim el seu màxim benefici. En alguns casos pot ser necessari combinar-ho amb antihistamínics intranasals per a aconseguir un millor control dels símptomes.

-Quan la congestió nasal és molt forta poden usar-se descongestius nasal, un màxim de tres dies. Un ús perllongat pot produir congestió i més rinitis amb efecte rebot després de ser suspesos.

LES VACUNES EN CASOS CONCRETS.

Generalment es recorre a la inmunoteràpia amb alergens, les conegudes vacunes contra l'alèrgia, quan les demés estratègies han fallat o perquè no es toleren bé els medicaments per controlar-la, i sempre que la intensitat dels símptomes ho justifiqui i estigui ben identificat l'alergè causal.

Llistat de categories